Jean-Luc Lagarce (1957/1995) est un des auteurs phares des années 80, du renouveau du théâtre contemporain en France. "Juste la fin du monde" est un des derniers textes de l’auteur, qui nous entraîne dans les failles des relations familiales, l’incommunication et la violence quelle génère. Si ce texte a été adapté au cinéma par le réalisateur québécois Xavier Dollan et a permis de le faire découvrir à un très grand nombre, c’est sur le plateau d’un théâtre, qu’il trouve toute
sa force et son sens. La virtuosité du texte, demande une précision chirurgicale pour sa traduction. Aussi, nous nous réjouissons de cette rencontre autour de la traduction avec Ramon Vila et Roberto Romei (qui avait monté cette pièce en 2003) en attendant la création de celle d’Oriol Broggi.

Les textes de Jean-Luc Lagarce sont édités aux éditions Les Solitaires intempestifs (qu’il avait créé avec François Berreur).

Jean-Luc Lagarce (1952/1995) és un dels autors imprescindibles dels anys 80, figura de la renovació del teatre contemporani a França. “Només la fi del món” és un dels darrers textos de l’autor que ens apropa a les fissures de les relacions familiars, la incomunicació i la violència que generen. Si aquest text ha estat adaptat pel Director quebequès al cinema per Xavier Dolan, i ha permès que molta més gent el descobrís, és a l’escenari on troba tota la força i el sentit.La virtuositat del text demana una precisió quirúrgica per a la seva traducció. Ens fa molt feliços aquesta trobada entorn de la traducció amb Ramon Vila i Roberto Romei (que havia muntat l’obra el 2003) mentre esperem aquesta nova creació d’Oriol Broggi. Els textos de Jean-Luc Lagarce estan publicats per l’editorial Les solitaires intempestifs, que ell mateix havia creat juntament amb François Berreur.

Jean-Luc Lagarce (1952/1995) es uno de los autores imprescindibles de los años 80, figura de la renovación del teatro contemporáneo en Francia. “Solo el fin del mundo” es uno de los últimos textos del autor que nos acerca a las fisuras de las relaciones familiares, la incomunicación y la violencia que generan. Si este texto ha sido adaptado al cine por el director quebequense Xavier Dolan, y ha permitido que mucha más gente lo haya descubierto, es en el escenario donde encuentra toda la fuerza y el sentido. La virtuosidad del texto pide una precisión quirúrgica para su traducción. Nos hace muy felices este encuentro alrededor
de la traducción con Ramon Vila y Roberto Romei (el cual dirigió la obra en 2003) mientras esperamos esta nueva creación de Oriol Broggi.

Los textos de Jean-Luc Lagarce están publicados por la editorial Les Solitaires intempestifs, que él mismo había creado juntamente con François Berreur.